Problemes d’Habitatge Vilafranca: Preus, Oferta i Emancipació

Habitatge Vilafranca i Catalunya: el pla per sumar oferta i abaratir l’habitatge

A Espanya —i, de manera molt visible, a Catalunya— l’habitatge s’ha convertit en el principal fre per als joves i les famílies. Els preus d’Habitatge a Vilafranca han tornat a accelerar-se i els lloguers continuen tensionats. Si l’oferta no creix, els preus pugen i l’emancipació es retarda. Els bancs, per prudència, solen finançar com a màxim el 80% del valor, cosa que obliga a disposar d’estalvis per a l’“entrada” (al voltant del 20% més despeses), una barrera que molts no poden superar. El mateix ICO, en llançar la seva línia d’avals, reconeix que “la pràctica bancària habitual situa els préstecs hipotecaris en el 80% de l’import de compra”, de manera que el comprador ha de comptar amb aquest 20% inicial.

Preus d’Habitatge a Vilafranca i Catalunya: Termòmetre 2025

En compra, l’Índex de Preus de l’Habitatge de l’INE va marcar una pujada interanual del 12,7% en el segon trimestre de 2025 (dades provisionals), amb l’obra nova encara més dinàmica que la de segona mà. És un creixement fort, difícil d’acompasar amb salaris i que encareix l’accés al primer habitatge.

En lloguer, des de 2024 està vigent el sistema estatal de zones de mercat residencial tensionat (Llei 12/2023). Catalunya ha estat la comunitat que més l’ha desplegat: primer 140 municipis, i després 131 més, fins a cobrir gran part del territori (entre ells Vilafranca del Penedès). En aquestes zones, el preu dels nous contractes es topa fent servir l’índex estatal de referència, amb regles diferents per a petits i grans tenidors.

Funciona? L’evidència és mixta. Anàlisis acadèmiques sobre la Llei catalana 11/2020 (l’antecedent autonòmic de contenció de rendes, avui derogat) conclouen que es van reduir les rendes en el segment alt, però van augmentar en el baix i va disminuir l’oferta, perquè part dels pisos van sortir del mercat o van migrar a altres usos. Aquest és l’avís principal quan s’intervenen preus sense augmentar parc disponible. El Banc d’Espanya, en la seva documentació recent sobre el lloguer, recorda precisament que l’esforç de les llars en lloguer s’ha elevat amb la recuperació de rendes des de 2014 i alerta dels riscos sobre l’oferta si les regles desincentiven posar habitatges al mercat.

Mentrestant, l’edat mitjana d’emancipació a Espanya continua entre les més altes d’Europa. Eurostat va situar Espanya en 30,3 anys (dada 2022), per sobre de la mitjana UE (26,4), i la fotografia amb prou feines ha variat des d’aleshores. És a dir: sortim tard de casa, sobretot pel cost de l’habitatge i la inestabilitat laboral a l’inici de la vida professional.

La clau és l’oferta (i la rapidesa): construir, rehabilitar i mobilitzar habitatges buits

Si no hi ha oferta suficient, cap regulació de preus no pot sostenir lloguers assequibles de manera duradora. Catalunya va donar senyals mixtes el 2023 amb una pausa de la construcció, i repunts el 2024 gràcies a projectes d’obra nova, segons l’Agència de l’Habitatge. El COAC (Col·legi d’Arquitectes) va comptabilitzar 10.394 habitatges nous visats en el primer semestre de 2024 —la millor xifra semestral de la dècada— i va tancar 2024 amb un avanç del parc d’obra nova. Que aquest impuls es tradueixi en pisos acabats requereix llicències més àgils i seguretat jurídica per a promotors i inversors.

A escala local, mobilitzar habitatge tancat pot alleujar tensions. A Vilafranca del Penedès, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès va registrar 138 habitatges buits (2021), 7,89 per mil, a més d’un 16,31% d’habitatges “vacants” en el cens de 2011 (concepte estadístic que no equival sempre a “pisos buits”, però dona idea de potencial). Activar una part d’aquest estoc és més ràpid que construir des de zero.

El que proposa el PP (Feijóo): sumar parc i protegir qui lloga… sense castigar amb més impostos

El Partit Popular ve defensant una estratègia pro-oferta que combini habitatge públic i privat, col·laboració públic-privada i estabilitat regulatòria. En particular:

1. Fons Estatal de Garantia de Lloguer (assegurança pública d’impagaments): Un instrument per blindar propietaris i llogaters davant impagaments i reduir l’aversió al risc del petit propietari. Cobriria lloguers a menors de 40 anys, abaratint rendes sense imposar topalls rígids i reduint la necessitat de fiances i avals privats.
2. Avals i suport a la fiança per a joves:  Complementa la línia d’avals de l’ICO per a compra, però en el lloguer: l’Estat actuaria com a primer avalista de la fiança (un mes), eliminant una barrera d’entrada típica quan encara no es tenen estalvis.
3. Bonificació fiscal per treure habitatge desocupat al mercat: Reducció del 75% a l’IRPF el primer any del nou contracte si el propietari lloga un habitatge que porta almenys dos anys desocupat. És una via d’incentius, no de càstigs: en lloc de multar, es premia qui posa el seu pis en lloguer estable i assequible.
4. Tolerància zero amb les okupacions (Llei antiokupació): Desallotjament en 24 hores de l’ocupació il·legal, fi de l’empadronament en habitatges okupats i eliminació de zones grises que avui frenen propietaris i assegurances. El Senat ja ha tramitat la proposició del PP; falta el seu desbloqueig definitiu.
5. Més sòl i llicències ràpides: Habilitar sòl públic per a habitatge assequible en dret de superfície, terminis de llicència en menys de tres mesos i simplificació de tràmits. Això dona visibilitat a l’oferta futura i abarateix costos financers de la promoció.
6. Habitatge públic ben gestionat (model SAREB i col·laboració): Usar patrimoni públic per a lloguer assequible i fórmules mixtes que multipliquin unitats sense bloquejar inversió privada.

Aquest paquet respon al que ens demanaves: evitar nous impostos i optar per incentius (bonificacions IRPF, avals, garanties) per augmentar l’oferta tant en venda com en lloguer.

Preguntes clau que ens fa la gent a Vilafranca (i respostes clares)

“Serveix el control de preus?”
Pot donar alleujament temporal en zones concretes, però sempre exigeix acompanyar-lo de més oferta. L’experiència catalana de 2020-2022 va mostrar caigudes en rendes altes, pujades en rendes baixes i sortida d’una part de l’oferta. Per això, el PP defensa centrar esforços en construir, rehabilitar i mobilitzar habitatges en desús (amb incentius fiscals), a més d’una assegurança pública d’impagaments que faci del lloguer un lloc segur per a totes les parts.

“Per què els joves no s’emancipen?”
Perquè el lloguer es menja massa sou i la compra exigeix entrada del 20% més despeses. L’edat mitjana de sortida de la llar a Espanya (30,3 anys) és entre les més altes de la UE, i sense estalvis és molt difícil fer el salt. Els avals a la fiança i el fons de garantia redueixen aquestes barreres, i un impuls d’obra nova (més parc) farà baixar preus de manera sostenible.

“I si tinc un pis, però em fa por llogar-lo?”
Amb el fons de garantia i regles clares contra l’okupació, el risc baixa. Si, a més, et bonifiquen l’IRPF el primer any (-75%) per treure al mercat un habitatge que feies dos anys que no llogaves, l’incentiu és potent i no t’apugen impostos.

Propostes específiques per a Vilafranca del Penedès

1. Pla local de mobilització d’habitatge buit amb incentius: campanya municipal + assessorament fiscal per a propietaris que puguin acollir-se a la bonificació del 75% a l’IRPF del primer any si el seu pis feia dos anys que era tancat. Es prioritza contracte estable (mín. 3 anys) i lloguer a joves/famílies locals.
2. Conveni pilot amb la Generalitat i l’ICO per avalar fiances i assegurances d’impagament en lloguers de joves de Vilafranca, usant l’esquema del Fons Estatal proposat i les línies ICO on encaixin. Objectiu: zero fiances en efectiu per a menors de 35-40 anys solvents.
3.Fast-track de llicències i sòl per a habitatge assequible: replicar els compromisos de llicències en < 3 mesos i publicació d’un catàleg local de sòl apte per a habitatge amb preu taxat, prioritzant dret de superfície i col·laboració amb promotors.
4. Observatori local d’oferta: actualització anual de dades d’habitatges buits (tenim una línia base: 138 registrats el 2021) i seguiment trimestral de contractes de lloguer signats. Amb dades, les polítiques encerten.

Un apunt important sobre l’esforç en el lloguer

El Ministeri ha posat en marxa l’Índex estatal de referència (SERPAVI) que dona un rang de preus per habitatge (amb referència cadastral). En zones tensionades de Catalunya, aquest índex marca el sostre per a nous contractes quan es compleixen els criteris de la Llei 12/2023. És útil per a transparència, però no genera oferta per si mateix: per això cal tot l’anterior (sòl, llicències, incentius, garanties).

Conclusió Final per a Vilafranca: més habitatges, regles clares i més confiança

La recepta que defensem des del PP de Vilafranca i que Feijóo ha detallat és directa: construir i mobilitzar més habitatges, protegir el llogater i el propietari amb garanties públiques, bonificar —no castigar— qui porta el seu pis al mercat, i tallar d’arrel l’okupació. Quan hi ha més pisos competint i menys incertesa, els preus baixen de manera sostenible.

• Els preus de compra pugen a doble dígit; urgeix ampliar l’oferta.
• Els controls de preu sense nova oferta acaben reduint habitatges disponibles; cal equilibrar.